Teresa Vallmajó

El passat 22 d’octubre es va inaugurar el Fons d’Art Teresa Vallmajó, un espai dedicat a l’obra pictòrica de l’artista banyolina, que està al carrer Major, 5 de Banyoles.

Teresa, et puc preguntar quants anys fa que vas començar a pintar?

Molts, molts anys!

De joveneta?

Joveneta, no, essent una nena! De petita, els meus pares van encarregar una pissarra feta a mida per a mi i, cada dia, cada dia, feia un dibuix diferent.

Des d’aleshores, no ho de deixat de fer mai. Algunes èpoques amb més o menys intensitat, a causa de la carrera, la maternitat i la feina, però és una passió que no he deixat de practicar!

Com has après a dibuixar?

Si bé és cert que vaig anar una temporada curta a l’escola d’art d’Olot, però podria dir que soc autodidacte. N’he après a base de dibuixar, esborrar, tornar a fer i desfer!

Ara, he llegit molt! Tinc molts llibres d’art, he vist moltes exposicions, he visitat molt museu… m’he embegut d’art.

Algun artista preferit?

Molts! Tot i que he anat canviat de gustos amb els anys, m’havia entusiasmat Renoir.

Ara, però, m’agrada més Gauguin, Matisse o els expressionistes abstractes americans: Marc Rothko, Barnett Nauman, Clyfford Still …

Has pintat sempre per a tu o també has venut?

Per a mi, però també he venut, i tant. Havia pintat molts retrats per encàrrecs a persones individuals o parelles. Venien a casa, posaven i jo els pintava. No crec que exageri si dic que he fet més d’una cinquantena de retrats!

Així que ets retratista?

He pintat retrats, però també molts bodegons. També, com pots veure, hi ha moltes flors als meus quadres. M’agrada molt pintar gerros i m’encanta pintar el vidre!

I no pintes paisatges?

Paisatges, sí! Bé, l’estany, sobretot. M’agrada pintar l’estany des de la meva perspectiva, que mostri calma i tranquil·litat… Els meus estanys són gairebé monocromàtics, els pinto amb tons sèpies, verds, blaus… és una mirada molt personal.

En realitat m’agrada pintar de tot… costa posar una preferència. Quan em passa una cosa pel cap, sempre que puc m’agrada plasmar-la, tot i que sincerament, començo amb una idea i acaba amb una altra cosa ben diferent. Deixo que el pinzell flueixi!

Havies exposat abans?

Sí! A Girona, Santa Coloma, Amer. També havia fet exposicions col·lectives i, on més havia exposat, és a la galeria de casa nostra, la Galeria d’Art Banyoles.

Com és que a casa teu éreu galeristes? Com se us va ocórrer obrir una galeria?

Recordo que vam obrir la galeria fa uns quaranta-qautre anys, quan van néixer els meus fills petits, els bessons.

La vam obrir perquè jo pogués exposar les meves pintures, però de seguida vam conèixer molts d’altres artistes, i vam obrir l’espai a tots ells, perquè poguessin exposar les seves creacions.

Els altres artistes eren banyolins?

Banyolins i de fora, va venir gent d’arreu! I jo, un cop cada dos anys, feia una exposició de la meva obra més recent.

Quant fa que la galeria va tancar?
Potser 8 o 10 anys, ja!

I com és que la torneu a obrir?

De fet va ser idea dels meus 4 fills… Un dia em van comunicar que reobririen la galeria amb un fons d’art de la meva obra.

Creu-me, va ser una gran sorpresa, jo no m’ho hauria ni plantejat mai, no se m’hauria ni tan sols ocorregut!

Quin homenatge tan bonic!

Doncs, sí! Estic molt contenta! Llàstima que hagi caigut en plena pandèmia i no podrà gaudir de la galeria tanta gent com en una situació normal.

Esperem que aquesta situació no s’allargui massa i que tothom pugui gaudir d’aquest espai tan bonic.

Moltes gràcies pel teu temps i et desitjo molta sort.

Esperem que sí! Moltes gràcies a vosaltres! Fins aviat!

---

Més informació del centre, aquí!