The French Dispatch (2021

Cinema dels matisos: The French Dispatch
Drama, 2021
Director: Wes Anderson
Amb: Bill Murray, Frances McDormand, Léa Seydoux, Benicio Del Toro, Adrien Brody, Tilda Swinton, Timothée Chalamet, Jeffrey Wright, Lyna Khoudri, Mathieu Amalric, Steve Park… i molts més!

Pot veure’s a algunes sales de cinema, es pot comprar a AppleTv o pel fons d’internet.

Veure The French Dispatch (2021) després que tothom l’esperés és com anar a veure constel·lacions amb la teva primera xicota: un seguit d’estrelles inconnexes (algunes que només brillen per la llum de fa anys) i una inevitable sensació de buidor.

Tot i que no hi té res a veure, em fa pensar en Coffee and Cigarrettes (2003). Ambdues son excel·lents pel·lícules. Ambdues s’haurien beneficiat moltíssim de ser comercialitzades en format de sèrie i no de pel·lícula: les últimes històries no ens haurien avorrit. I ambdós directors no ho haurien permès mai.

No vull que se’m malinterpreti: aneu-la a veure. Per la increïble història d’en Benicio Del Toro i la Léa Seydoux (deixeu-vos de Gombrich) i per viure la revolució de les sans blague. La tercera no val la pena, al meu entendre. No qualla bé al ràpidament oblidable fil argumental del diari de la vila d’Ennui-sur-Blasé.

Veieu-la pels joves que lluiten contra els seus pares jugant-s’hi defensar la vida amb il·lusió. Pels que es protegeixen amb màscares de gas de la vida adulta. I per la Frances McDormand (sempre, se l’ha de veure cada dia).

També pels permisos artístics del director: som en una -bona- pel·lícula d’Anderson. Amb plans simètrics, frontalitat, hieratisme i, fins i tot, cinema d’animació. Torna el cinema grandiloqüent, de grans decorats i centrat en el que és extraordinari de la vida quotidiana (i no en l’habitual vida quotidiana del que -ja no- ens és extraordinari).

Guillem Lloret i Triola
@lloretitriola