The Idol (2023)

El cinema dels matisos – The Idol (2023)
Drama, 2023
Creador: Sam Levinson
Amb: Lily-Rose Depp i The Weeknd

Pot veure’s a HBO.

(Aquesta crítica s’ha de llegir amb Power de Kanye West de fons).

The Idol (2023) és la sèrie més polèmica del que portem d’any i aquesta crítica, segur, la més complicada de fer des que va començar aquesta secció.

Partim d’un primer capítol extraordinari. En Sam Levinson (Euphoria (2019), informació irrellevant, però que s’ha de dir) ens situa en un clima de terror situacional –com el primer capítol de la segona temporada de Fleabag (2016)— que bull esperant que la protagonista (una “pop idol” com la Selena Gómez o la Britney Spears al seu temps) descobreixi el que l’audiència fa mitja hora que sabem: s’ha filtrat una foto seva fent sexe oral a un noi.

En Sam Levinson i the Weeknd (que, teòricament, n’és coguionista) juguen amb les línies vermelles del gènere vessant vici i excés (en tots els sentits), però, més enllà dels primers quatre capítols (extraordinaris), la sèrie cau en la buidor dels focs artificials i s’oblida de narrar.

La sèrie, com una cançó d’Imagine Dragons o el remix que va fer Flume de You & Me, no té argument, és un conjunt d’impulsos. No és una sèrie, és una emoció.

I és, també, un retrat d’un tipus de masculinitat concreta. Un fangar on refregar-nos com si fóssim porcs (fent justícia a l’essència de The Weeknd) al més pur estil d’un psicòpata i fent honor a les múltiples crítiques de sexualització (sí) i apologia a la cultura de la violació (també) que ha tingut la sèrie.

Veieu-la sense llegir-ne gaire i descobriu quina part del cos us erupciona d’enveja, de ràbia o de plaer davant l’efecte ídol.

Guillem Lloret i Triola
@lloretitriola