The Last of Us i els (no tant) apocalipsis

Mai he set una gran fan de les sèries i pel·lícules d’apocalipsis i de zombis, però he de dir que The Last of Us (2023) m’ha robat el cor.

Tot comença vint anys després que la societat hagi estat destruïda i en Joel (Pedro Pascal) és contractat per treure de contraban a l’Ellie (Bella Ramsey), una nena de 14 anys, de la zona de quarantena opressora. El que comença com una feina, s’acaba convertint en un llarg i accidentat viatge, on crearan vincles i lluitaran per sobreviure en una societat on no poden confiar en ningú.

HBO ha fet una adaptació basada en el videojoc homònim del 2013 que consta de 9 capítols d’uns 45 minuts (menys dos que són més llargs). No tot són zombis corrents d’una banda a l’altra i la pura supervivència, sinó que de mica en mica es desenvolupa una relació entre en Joel i l’Ellie que et desfà el cor. Als dos, aquest apocalipsis els hi ha tret la família d’una manera o d’una altra, i de mica en mica busquen refugi i protecció en l’altre en una societat on no poden confiar en ningú. El que comença com una feina s’acaba convertint en una família.

Tot i que la història és realment bonica, aquesta sèrie és l’excusa perfecta per veure un dia més en Pedro Pascal a la pantalla més gran que tinguis a casa.

The Last of Us The Last of Us 

Júlia Bosch Juanola, @juuliabj_

secció Refent l’argument