The Lobster

El pitjor dels anomenats “semi-confinaments” comparats amb els confinaments totals és que se’n van les ganes de fugir.

The Lobster
Drama, 2015
Direcció: Yorgos Lanthimos
Repartiment: Colin Farrel, Rachel Weisz i Jessica Barden

Pot veure’s a Amazon Prime o a Filmin

Imatge de The Lobster

Després d’un any de despertar-nos només perquè toca i de veure el món a través de vidres, la pandèmia pesa. El pitjor dels anomenats “semi-confinaments” comparats amb els confinaments totals és que se’n van les ganes de fugir. I quan deixem de somiar en aventures és que ens acostem a les distopies.

The Lobster és una preciositat de dues hores semblant en estil a Judith Hotel (Charlotte Le Bon, 2018, que he descobert que és a Youtube) i a Lady Macbeth (William Oldroyd, 2017 -en parlarem un altre dia). És plena d’imatges simbòliques de director modern (la gent en diu “pel·lícula de Filmin, d’aquelles tan especials, tan… especials”) que va decidir optar per una actuació sense emocions. Els actors (entre els quals brilla l’Olivia Colman) reprodueixen l’educació de les últimes generacions, acostumades a oprimir-se, repetint apaties per por a sortir de la norma.

En una distopia futura, a The Lobster porten els solters a un hotel durant quaranta-cinc dies. Si no aconsegueixen trobar una parella, son convertits en l’animal que vulguin i enviats al bosc. I en aquest context, ressona el famós “provem d’encaixar” del Captatio dels Manel. Perquè per sobreviure en segons quin futur, o s’hi encaixa o, com Èdip, s’hi fa encaixar els ulls.

La decisió de direcció és molt bona perquè l’apatia crida i comunica molt. La situació, les sensacions i els diàlegs de la pel·lícula parlen molt més pel que no diuen que no pas pel text en sí. Presentant-nos significants buits, els espectadors ens tornem bojos sobresaturats de significats i això és un repte molt ric -i gratificant- de rebre.

The Lobster és un tresor ple d’objectivitat i pragmatisme. Ple de formalismes que perden els matisos de la mentida, la subjectivitat, l’engany i la persuasió. Es perden l’esperança i la vibració del fugir. La possibilitat d’escapar-nos i de viure -encara que sigui en el cos d’una llagosta.

Guillem Lloret i Triola
@lloretitriola

VOLS COL·LABORAR?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns!