Tot el que ve després

 

Amb quin dret us creieu per fer-nos passar per això? Per tot el que ve després d’això? Us hauríem de cremar vius a tots. No teniu dret a destrossar la vida de cap dona, a robar-nos anys de vida plena, a canviar-nos la mirada i a obligar-nos a parir una força sobrehumana de per vida. Els pous emocionals els sanareu i pagareu vosaltres?

És esfereïdor el nombre de dones que han patit abusos, violacions i relacions de maltractament. I no, no cal anar-les a buscar a l’associació feminista de Sant Cugat; mira als ulls de la companya de classe, de feina o de la colla. Pregunta, escolta i continua mirant. No és una víctima aïllada, sinó masses de nosaltres, perquè és un fenomen E-S-T-R-U-C-T-U-R-A-L, de la base, de l’arrel. Hem crescut sobre porqueria i és importantíssim entendre-ho així.

Però, i després què? No n’hi ha prou en condemnar l’abús, ja que bona part de l’infern comença després. És urgent parlar de les ferides que deixa i els diferents camins que hi ha per curar-les, i fer-ho des d’una mirada empoderant. Cal que coneguem les eines, les històries i il·luminem cada una de les etapes del procés per poder-ho identificar, transitar i superar: des del punt en què el cervell i el cos t’ho amaguen perquè no t’esquerdis, fins a l’empoderament irreversible; passant per l’expulsió de la culpa, la ràbia, i la tristesa; el laberint de violència judicial; i la reapropiació del desig i el paler. Tot el que se sap per a totes, tenint en compte que cada dona i vivència són úniques. Perquè després del després – siguin depressions, intents de suïcidi, atacs de pànic o dissociacions – hi ha vida, i de la vibrant, de la solar, de la que s’expandeix i sents més endins que allò.

Marta Sala Tarradas – Feminismes