“La classe no s’hereta!” l’hi esbotza una treballadora de Correus a una universitària anticapitalista que minuts abans l’hi ha obert desafortunadament amb calces liles la porta. Una jove que treballa cada matí per criar la seva filla, a una assembleària que està acabant els estudis, mentre ofereix una classe de circ a la setmana i al·lega que “La seva mare porta tota la vida netejant pisos, i el seu pare treballant al taller”.
El text de Lali Álvarez guanyador del XIII Concurs de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta et condueix per un viatge d’imatges mentals molt agradables: un vermut improvisat a la terrassa d’un bar, un pis lluminós i càlid, i un desig implícit torbat pel distanciament ideològic i de caràcters. Ara bé, a la vegada posa sobre la taula qüestions polítiques que ens involucren a totes; i que confronta amb el públic trencant – encertadament o no – la quarta paret.
Un rellotge a la finestra escenifica un debat entre dues realitats i discursos; tot il·luminant-ne les contradiccions com les cames peludes revolucionàries i el cony rasurat de la parella de l’anarquista Andy; i que després de competir a Llatinoamèrica, qui sap si tornarem a veure en algun format.
Marta Sala Tarradas – Arts
Un rellotge a la finestra