UNA FILLA MÉS

 

Sona el despertador, però no cal que em desperti. He estat tota la nit donant voltes al llit; la petita està molt inquieta, crec que ja es prepara per sortir al món.

Però, són normals aquestes molèsties?

Jo també estic inquieta i decideixo trucar la meva llevadora, una dona sàvia que sempre té una bona paraula, un somriure tranquil·litzador. I, com durant tots aquests mesos, ho torna a aconseguir: em calma i m’il·lusiona per tot el que vindrà.

Durant aquesta trucada em diu que es jubila, i m’entristeix saber que no farà més classes d’educació maternal, ni ens ensenyarà al Trueta amb aquella il·lusió que la caracteritza. Però és el cicle de la vida, em diu, i suposo que té raó.

Reflexiono i penso quanta feina ha fet al llarg de tots aquests anys. I l’empremta que ha deixat en moltíssimes nenes i nens del Pla de l’Estany. A alguns els haurà assistit al part, a d’altres els haurà escoltat a través de la panxa de la mare, sempre acompanyant pares i mares inquiets a l’espera d’una nova vida, una nova il·lusió, un nou camí.

Llevadora de moltes: Anna Vilà i Ros. Moltes gràcies per tots aquests anys al servei de les dones i bebès del Gironès i el Pla de l’Estany.

Et trobarem molt a faltar.