VILAUBA – BÉ CULTURAL NACIONAL

Patrimoni Cultural va emetre un informe favorable per al cas de Vilauba

VILAUBA - BÉ CULTURAL NACIONAL
FOTOGRAFIA: reunió entre els representants de les institucions propietàries del jaciment. D’esquerra a dreta, Lluís Figueras, director dels Museus de Banyoles; Josep Jordi, alcalde de Camós; Francesc Castañer, alcalde de Porqueres; Miquel Cuenca, regidor de Cultura i Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Banyoles; Norbert Bes, secretari de l’Ajuntament de Banyoles; i Carles Puncernau, expresident del Centre d’Estudis Comarcals.

Banyoles, 14 d’abril de 2020

La Generalitat inicia els tràmits per declarar Vilauba Bé Cultural d’Interès Nacional

• La distinció, sol·licitada pels ajuntaments de Banyoles, Camós i Porqueres i el Centre d’Estudis Comarcals, permetrà que el jaciment entri en circuits de difusió escolar i turística d’àmbit estatal i europeu

• La vil·la romana, d’alt valor arqueològic, encara la museïtzació definitiva com a projecte de futur

La Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha engegat el procés perquè es reconegui la vil·la romana de Vilauba com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de zona arqueològica. La nova condició permetria que Vilauba passi a englobar-se en circuits de difusió escolar i turística a nivell de Catalunya i Europa.

El procés d’incoació per aconseguir la declaració de BCIN es va iniciar l’any passat a iniciativa dels quatre propietaris del jaciment: els ajuntaments de Banyoles, Camós i Porqueres i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Durant el 2019 es va recopilar tota la documentació necessària i al desembre es va celebrar la comissió extraordinària de seguiment del projecte, en què van participar els representants dels ajuntaments i del CECB, i que va servir per acordar la sol·licitud a la Direcció General de Patrimoni Cultural, que es va efectuar a través d’un decret de l’alcaldia de Banyoles el 8 de gener d’enguany.

Una setmana després, Patrimoni Cultural va emetre un informe favorable per al cas de Vilauba, i la resolució de la incoació s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya aquest mes de març. Tot i que encara queda pendent l’estudi previ a la resolució final, que previsiblement es produirà aquest estiu, des de la mateixa data d’incoació ja s’aplica al jaciment arqueològic el règim jurídic de BCIN.

El regidor de Cultura i Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Banyoles, Miquel Cuenca, ha destacat que, “la declaració de Vilauba com a BCIN serà una bona manera de reivindicar i d’explicar a tothom que es tracta d’un jaciment excepcional, una autèntica instantània de les formes de vida de l’època romana i altmedieval”

Consolidació del jaciment

La distinció arriba després d’una sèrie d’actuacions realitzades els darrers anys per condicionar millor l’espai. Des de principis de 2014, el desviament del traçat de la carretera GI-5247, que travessava el jaciment, va permetre connectar-ne les parts excavades i realitzar-hi nous descobriments, que van canviar la visió que se’n tenia fins llavors. A inicis del 2018, el jaciment va introduir una aplicació per a tauletes que permet realitzar la visita virtual al jaciment gràcies a una acurada recreació en 3D de les principals estances i espais del conjunt, que constitueix una iniciativa innovadora i pionera a la demarcació de Girona i que ha estat molt ben rebuda pel públic visitant. El 2019 es van renovar íntegrament els plafons explicatius del jaciment, en què s’explica detalladament els orígens i evolució de la vil·la.

El jaciment

Vilauba va ser descoberta el 1932 durant les obres de la carretera de Banyoles a Pujarnol i s’hi va començar a excavar a partir del 1978. Des de 1981, el jaciment és propietat de l’Ajuntament de Banyoles, que n’és el titular del 70%, i de l’Ajuntament de Camós, l’Ajuntament de Porqueres i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, cadascun dels quals n’ostenta un 10%.

Es tracta d’un jaciment pioner a l’Estat espanyol en l’adopció dels mètodes d’excavació i registre moderns, tot seguint els models anglosaxons, que l’han convertit en un dels més estudiats. Al llarg de més de quaranta anys de treballs, s’ha determinat que el paratge va ser habitat entre els segles I i V d.C., amb una posterior ocupació fins al segle VII d.C., fet que confereix al jaciment un caràcter únic per resseguir i comprendre tant les diverses etapes de la romanització com el trànsit a l’edat mitjana. Les excavacions continuen fins avui i s’acompanyen de diverses actuacions de divulgació i difusió promogudes des del Museu Arqueològic de Banyoles.

Actualment, el jaciment es troba immers en un pla de millora i reordenació per museïtzar-se definitivament i esdevenir un parc arqueològic, amb zones d’aparcament i descans i un espai cobert per a activitats, a més de permetre l’exploració integral del conjunt. En paral·lel, la culminació de la remodelació del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles enriquirà la visita al jaciment amb un bloc temàtic dedicat a l’evolució del poblament en època ibèrica i romana a la comarca, on s’explicarà, entre altres, el funcionament d’una casa rural de l’edat antiga i s’exhibiran les millors troballes d’entre les 128.121 peces i fragments procedents de la vil·la que es conserven al fons del museu.

FONT: ÀREA DE COMUNICACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BANYOLES

VOLS COL·LABORAR A LA WEB?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns!