Banyoles Medieval

Marcats amb el símbol  (ruta 1), us mostrem un passeig per la Banyoles medieval. Una caminada agradable i, possiblement, una de les nostres preferides.

El centre de Banyoles és petit i quan el visites, et pot donar la sensació que viatges al temps pels seus edificis antics i elements arquitectònics amb un fort passat. Aquesta sensació existeix, sobretot, des de que Miàs Arquitectes decideix recuperar el caràcter medieval del centre de la ciuta.

El disseny que presenta Miàs Arquitectes fa referència al passat medieval de la ciutat, tenint en copmte un equilibri entre les característiques funcionals i estètiques. El projecte de redisseny de Banyoles es va convertir en un dels projectes més reeixits que l’equip ha dissenyat i ha rebut diversos premis i reconeixements com el Premi a la Construcció de Catalunya (2009) i els Premis Arquitectònics de la Zona de Girona (2007).

Al segle IX, els monjos del monestir de Sant Esteve van excavar la terra al voltant de Banyoles per crear un sistema de canalització de drenatge que també vinculava la ciutat amb l’estany de Banyoles. El propòsit dels recs de drenatge era proporcionar a la ciutat aigua de l’estany i oferir protecció contra inundacions per a la ciutat. L’aigua també es va utilitzar en treballs d’artesania i d’artesania preindustrial. La petjada del canal estava ben conservada i encara es pot veure en el disseny i l’arquitectura dels edificis restants. Molts d’aquests edificis són de pedra travertina, que es troben localment al subsòl de la ciutat. Recordem que el travertí és la pedra del bosc encantat de Les Estunes.

En els anys moderns, es van cobrir els recs i, finalment, es van unir al sistema de clavegueram de la ciutat. D’alguna manera, doncs, en treure en cobrir els recs de la vista del visitant, va fer que una part important de l’encant de la ciutat.

A més a més, el marc urbà de les voreres estretes del centre del poble era essencialment un punt de convivència entre vianants i vehicles amb canals cobertes i zones de vianants al voltant de la plaça central que s’utilitzaven com a estacionaments periòdics. Aquesta situació va portar a les autoritats municipals a buscar una solució arquitectònica que tornés l’atractiu i que formés un centre important, combinat amb un aspecte més contemporani.

Així, doncs, com que una colla d’edifcis de la ciutats eren medievals, Mia Arquitectes van apostar per remodelar el centre de Banyoles cap aquesta direcció. El disseny va indicar que gairebé totes les àrees accessibles haurien de ser vianants, eliminant les voreres antigues. Eliminant les antigues voreres va permetre que emergissin les capes històriques de la ciutat, incloses les restes d’edificis, canals antics i tombes.

Per oferir un element distintiu al projecte de remodelació, van fer que el subsòl de la zona del centre urbà fos travertí.

El flux d’aigua era un element clau de la vida quotidiana de la ciutat, per tant, calia recuperar la xarxa de recs de la ciutat. Doncs, es van exposar els canals existents que havien estat cobertes durant anys i es van crear noves seccions al sòl de pedra. En alguns canals, el sòl augmenta infinitament, atreure els nens a jugar, mentre que altres canals permeten que l’aigua flueixi al centre, donant als habitants la sensació de serenitat mentre vagava a la ciutat “nova”.

El mobiliari urbà utilitzat en el disseny és bastant mínim, destacant les dues característiques principals, l’aigua i la pedra. Els seients de fusta s’han col·locat en grups, en els espais oberts, creant petits “barris” amb arbres caducifolios situats al voltant d’ells d’una manera lineal. El canvi en el fullatge dels arbres crea paisatges alternatius a través de les estacions.

Esperem que gaudiu d’aquests passeig pel centre de la ciutat.