Com es va crear l’estany

Banyoles i Porqueres estaven unides per una fèrtil planúria.
Una tarda, quan el camperol Morgat llaurava un tros de camp amb dos bous, va sentir una veu vibrant que deia:
“Morgat, Morgat, agafa la llaura i vés sota teulat.”
El bon pagès va dir-se:
– És estrany! Diria que algú m’ha cridat i no veig ni una ànima a l’entorn. Potser em xiulen les orelles?
I tornà a la feina. Però no havia fet encara dues passes que la mateixa veu digué:
“Morgat, Morgat, agafa els bous i vés-te’n a casa.”
El camperol, tot estranyat, va pensar:
– No em burxen pas les orelles, perquè ho he sentit ben clar. Però, per què he de marxar? Fa un dia assolellat i no hi ha cap núvol a prop?
I continuà treballant amb l’arada. Però va ressonar la misteriosa veu molt fortament:
“Morgat, Morgat, vés-te’n a casa o seràs negat!”
Ja no dubtà més, perquè va escoltar un soroll estrany de les entranyes de la terra que fins i tot trontollava.
– Sants del Cel, ajudeu-me! – digué Morgat, mentre corria darrere la parella de bous.
Tan bon punt entraren al seu mas… valga’ns Déu! Tot aquell pla s’enfonsava com per art d’encantament. En Morgat, groc d’espant, veia pujar del fons d’aquell immens abisme unes onades gegantines que engolien els conreus i les arbredes.
Les aigües desfermades, una volta calmades, formaren un gran bassal: l’Estany.


Como se creó el lago de Banyoles

Banyoles y Porqueres estaban unidas por una fértil llanura.
Una tarde, cuando el campesino Morgat labraba un trozo de campo con dos bueyes, sintió una voz vibrante que decía:
“Morgat, Morgat, coge la hoz y vuelve a casa”
El buen labrador se dijo:
– ¡Es extraño! Diría que alguien me ha llamado y no veo ni una alma al entorno. ¿Quizás me silban los oídos?
Y volvió al trabajo. Pero no había hecho todavía dos pasos que la misma voz dijo:
“Morgat, Morgat, coge los bueyes y vete a casa.”
El campesino, todo extrañado, pensó:
– No me silban las orejas, porque lo he escuchado muy claro. Pero, ¿por qué tengo que marchar? ¿Hace un día soleado y no hay ninguna nube cerca?
Y continuó trabajando con el arado. Pero resonó la misteriosa voz muy fuertemente:
“Morgat, Morgat, ¡vete a casa o serás ahogado!”
Ya no dudó más, porque escuchó un ruido extraño de las entrañas de la tierra que incluso tambaleaba.
– ¡Santo Dios, ayudadme! – dijo Morgat, mientras corría detrás la pareja de bueyes.
Luego, llegados a su cortijo… – ¡válgame Dios! Todos aquellos campos se hundían cómo por arte de magia. Morgat, amarillo del susto, veía subir del fondo de aquel inmenso abismo unas oleadas gigantescas que tragaban los cultivos y los árboles.
Las aguas desatadas formaron un gran charco: el lago de Banyoles


How the lake of Banyoles was created

Banyoles and Porqueres were linked by a fertile field.
One afternoon, when the peasant Morgat was working at the field with two oxen, he heard a vibrant voice saying:
“Morgat, Morgat, take the sickle and go home”
The good farmer said to himself:
– It’s strange! I would say that someone has called me and I do not see a soul in the environment. Maybe my ears are whistling?
And he went back to work. But he had not yet taken two steps that the same voice said:
“Morgat, Morgat, take the oxen and go home.”
The peasant, all surprised, thought:
– My ears are not whistling , because I’ve heard it very clearly. But, why do I have to leave? Is it a sunny day and there is no cloud nearby?
And he continued working with the sickle. But the mysterious voice resounded very strongly:
“Morgat, Morgat, go home or you will be drowned!”
He no longer hesitated, because he heard a strange noise from the bowels of the earth that even wobbled.
– Holy God, help me! – Morgat said, while the pair of oxen ran behind.
Then, when he arrived at his farm … – God help me! All those fields sank as if by magic. Morgat, yellow with fright, saw gigantic waves swallowing the crops and trees from the bottom of that immense abyss.
The unleashed waters formed a large puddle: the lake of Banyoles

Valoreu i escriviu una ressenya

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Porqueres 17834 CT ES
Com arribar-hi