Fira de la mel
LA FIRA DE LA MEL és un esdeveniment d’origen medieval amb un llarg historial de costums associats. Combina les activitats al voltant de les propietats gastronòmiques i terapèutiques d’aquest producte amb les ballades i les audicions de sardanes.
La Fira de la Mel és l’ activitat lúdico-festiva i comercial més important de l’any a la vila de Crespià. Un poble que només té dos-cents habitants però que durant el cap de setmana de la Fira acull els milers de visitants que venen d’arreu de Catalunya a tastar i comprar les millors de les mels. Es tracta d’un esdeveniment únic, molt arrelat a la comarca i amb un passat molt ric, ple d’històries en què es barregen les vides dels intel·lectuals i els camperols.
La Fira de la Mel de Crespià és una fira que té el seu origen a l’alta Edat Mitjana. La zona de Crespià, a mig camí entre la plana i la muntanya, tenia – i encara té- una gran varietat botànica i florística, la qual cosa la feia molt apropiada pel cultiu de les abelles. La mel de la zona era un producte molt apreciat per les seves propietats curatives i medicinals. En aquella època no hi havia apicultors pròpiament dits. Era una activitat complementària de molts pagesos i petits artesans que l’utilitzaven en primer lloc per a consum propi. Més tard els excedents eren posats a la venda en el marc del que amb els anys va acabar essent la Fira de la Mel.
Al segle XVIII, època de fort creixement a tot Catalunya, hi havia a Crespià un actiu comerç de mel i altres productes, com teixits i filatures, des del port de Roses amb destinació al port de Gènova, a Itàlia… Una activitat que constata el fet de que a Crespià hi ha el carrer de Gènova, dedicat a aquesta ciutat italiana, nom molt poc habitual a cap altre poble de la comarca.
El ball de la fira es feia a Cal Baró o Cal Taco, i l’any en què Sant Macies s’esqueia Quaresma, el ball es suprimia del programa. La fira, s’animava passat el migdia quan l’afluència de visitants augmentava. La mainada buscava a les parades ninots de figures humanes, angelets i mares de Déu d’uns 5 cms d’alçada, fets amb sucre i mel. El costum era comprar sis senyors i sis senyores, però això només ho podien fer els nens que tenien diners, perquè cap als anys vint el seu preu era de 10 cèntims la peça.
La gent dels pobles de la rodalia acudia a la Fira a peu i sobretot durant el matí. Els primers en deixar-se veure eren la mainada, després cap al migdia venien les famílies que procedien de més lluny. Gairebé tothom es duia els tupins per comprar la mel, encara que també n’hi havia que duien gerres per tenir mel durant tot l’any. Alguns pagesos, sobretot els del poble, aprofitaven la Fira per dur-hi el bestiar i mercadejar-lo.
LA FERIA DE LA MIEL es un evento de origen medieval con un largo historial de costumbres asociados. Combina las actividades en torno a las propiedades gastronómicas y terapéuticas de este producto con los bailes y las audiciones de sardanas.
La Feria de la Miel es la actividad lúdico-festiva y comercial más importante del año en la villa de Crespià. Un pueblo que sólo tiene doscientos habitantes pero que durante el fin de semana de la Feria acoge los miles de visitantes que vienen de toda Cataluña a probar y comprar las mejores de las mieles. Se trata de un evento único, muy arraigado en la comarca y con un pasado muy rico, lleno de historias en las que se mezclan las vidas de los intelectuales y los campesinos.
La Feria de la Miel de Crespià es una feria que tiene su origen en la alta Edad Media. La zona de Crespià, a medio camino entre la llanura y la montaña, tenía – y aún tiene- una gran variedad botánica y florística, lo que la hacía muy apropiada para el cultivo de las abejas. La miel de la zona era un producto muy apreciado por sus propiedades curativas y medicinales. En aquella época no había apicultores propiamente dichos. Era una actividad complementaria de muchos campesinos y pequeños artesanos que lo utilizaban en primer lugar para consumo propio. Más tarde los excedentes eran puestos a la venta en el marco de lo que con los años terminó siendo la Feria de la Miel.
En el siglo XVIII, época de fuerte crecimiento en toda Cataluña, había en Crespià un activo comercio de miel y otros productos, como tejidos e hilados, desde el puerto de Roses con destino al puerto de Génova, en Italia … Una actividad que constata el hecho de que en Crespià está la calle de Génova, dedicado a esta ciudad italiana, nombre muy poco habitual en ningún otro pueblo de la comarca.
El baile de la feria se hacía en Cal Baró o Cal Taco, y el año en que San Macies procedía Cuaresma, el baile se suprimía del programa. La feria, se animaba pasado el mediodía cuando la afluencia de visitantes aumentaba. La niña buscaba en las paradas muñecos de figuras humanas, angelitos y vírgenes de unos 5 cms de altura, hechos con azúcar y miel. La costumbre era comprar seis señores y seis señoras, pero eso sólo lo podían hacer los niños que tenían dinero, porque hacia los años veinte su precio era de 10 céntimos la pieza.
La gente de los pueblos de los alrededores acudía a la Feria a pie y sobre todo durante la mañana. Los primeros en dejarse ver eran los niños, después hacia el mediodía venían las familias que procedían de más lejos. Casi todo el mundo se llevaba los pucheros para comprar la miel, aunque también los había que llevaban jarras para tener miel durante todo el año. Algunos campesinos, sobre todo los del pueblo, aprovechaban la Feria para llevar el ganado y mercadear-lo.
THE FAIR OF HONEY is an event of medieval origin with a long history of associated customs. It combines the activities around the gastronomic and therapeutic properties of this product with the dances and the auditions of sardanas.
The Fair of Honey is the most important recreational and festive activity of the year in the town of Crespià. A town that only has two hundred inhabitants but that during the weekend of the Fair welcomes the thousands of visitors who come from all over Catalonia to taste and buy the best of the honeys. It is a unique event, deeply rooted in the region and with a very rich past, full of stories that blend the lives of intellectuals and peasants.
The Fair of Honey Crespià is a fair that has its origin in the high Middle Ages. The Crespià area, halfway between the plain and the mountain, had – and still has – a great botanical and floristic variety, which made it very appropriate for the cultivation of bees. The honey in the area was a highly valued product for its healing and medicinal properties. At that time there were no beekeepers. It was a complementary activity of many farmers and small craftsmen who first used it for their own consumption. Later the surpluses were put up for sale in the framework of what over the years ended up being the Fair of Honey.
In the eighteenth century, a period of strong growth throughout Catalonia, Crespià had an active trade in honey and other products, such as fabrics and dressings, from the port of Roses to the port of Genoa, Italy … An activity that He notes the fact that Crespià is the street of Genoa, dedicated to this Italian city, a very unusual name in any other town in the region.
The dance of the fair was held at Cal Baró or Cal Taco, and in the year in which Sant Macies had chosen Lent, the dance was suppressed from the program. The fair was encouraged after noon when the influx of visitors increased. The girl looked for stalls dolls of human figures, angels and mothers of God about 5 cm in height, made with sugar and honey. The custom was to buy six ladies and six ladies, but this could only be done by children who had money, because by the twenties their price was 10 cents the piece.
People from the surrounding villages went to the Fair on foot and especially during the morning. The first to be seen were the baby, after noon came the families that came from afar. Almost everyone took the tupins to buy honey, although they also had to have jars for having honey throughout the year. Some peasants, especially those from the village, took advantage of the Fair to take cattle and market it.
