Corall orgue de mar (Tubipora musica. Núm. Reg. 1763 (Donació família Ametller-Fradera, 2002).


Zoologia: Cnidari. Corall orgue de mar

Durant el primer trimestre de 2021 es va poder veure al Museu Darder l’exposició temporal “Coralls: indicadors del canvi climàtic”. En ella s’exposaven una trenta d’exemplars de coralls del fons del Museu Darder. Millor dit, d’esquelets de coralls, ja que és aquesta la part que se sol conservar d’aquest grup faunístic de característiques ben senzilles. En realitat, l’esquelet és el que queda de les colònies de pòlips que van creant aquesta estructura dura a mesura que creixen, incorporant nous individus a la colònia. Format habitualment per carbonat càlcic, l’esquelet dels coralls pren formes ben curioses que els fan atractius a l’observació humana. Alguns, com el que hem triat, tenen un color vermell molt viu. Les colònies d’aquest corall, a més, tenen una característica forma de tubs separats per unes làmines transversals primes, que vista des de dalt mostra tot de forats arrodonits. És una estructura molt fràgil que recorda en  certa manera la disposició d’un orgue d’església, pel que en diferents idiomes es coneix per variants del nom “orgue”. Fins el nom científic hi fa certa referència. L’animal viu, de fet, tapa tota aquesta estructura amb els seus pòlips clars i amb tentacles, donant una aparença com de ram de flors o de massís de margarides a la colònia. En tot cas, és  ben bonic. Una bellesa que ha provocat la seva extracció, per al seu ús en joieria, com a remei medicinal o com a simple curiositat. També es veu afectat, però, per la pèrdua de l’hàbitat, l’emblanquiment del corall i altres problemàtiques relacionades amb la sobreexplotació dels ecosistemes marins i el canvi climàtic. Per això mateix, l’orgue de mar gaudeix de la protecció que donen certes eines legals, com la seva inclusió a l’Apendix II del CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres), o tenir la categoria “gairebé amenaçada” per la UICN (Unió Mundial per la Conservació de la Natura).

L’orgue de mar viu en les costes tropicals dels Oceans Índic i Pacífic, amb una distribució àmplia i fins a uns 12 m de profunditat.

Al Museu Darder se’n conserven 6 exemplars. Cinc són petits fragments de procedència diversa. El sisè, més gran, encara que amb poc més de 15 cm de longitud, va ser una donació d’una família de Banyoles, que el tenia a casa seva sense saber molt bé d’on havia sortit.

 

Georgina Gratacós i Teixidor

Conservadora del Museu Darder de Banyoles

e-mail: museudarder@ajbanyoles.org

VOLS COL·LABORAR?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns! 

EL QUE NECESSITES A un sol clic