ZOOLOGIA: SERP VERDA

La peça del Museu Darder

ZOOLOGIA: SERP VERDA (MALPOLON MONSPESSULANUS)
NÚM. REG. 3150/173
(COL·LECCIÓ MASSIP DE VERTEBRATS, 2006)

Serp verda

Durant l’any 2019, diversos investigadors s’han posat en contacte amb el Museu Darder per confirmar-hi la presència d’una serp verda (Malpolon monspessulanus) de mides superiors a l’habitual. Aquesta informació s’havia publicat en un article científic el 2011, i posteriorment s’ha anat repetint la citació en altres articles posteriors, tant a Catalunya com en altres països propers, com ara França. En aquests es parla d’un exemplar de 2,40 m, provinent de Crespià, que formaria part de les col·leccions del Museu. Fins i tot, en un article francès es comenta que un investigador havia mesurat una serp verda al Museu Darder el 1993 i que era molt més petita.

La primera consulta que vam rebre el 2019 sobre aquesta serp era d’un investigador resident a Andalusia. Vam revisar els nostres exemplars, per veure si algun podia ser aquesta famosa serp. Al Museu Darder es conserven quatre serps verdes dissecades, una d’elles trobada al Pla de l’Estany, una altra possiblement de la comarca i les altres dues de la Col·lecció Darder. També es conserva una pell d’origen desconegut i un exemplar en alcohol de la Col·lecció del Col·legi del Collell (1998), segurament també procedent de la comarca. De l’única de la qual tenim informació és la més gran, donada per Josep M. Massip al Museu el 2006. A sota la seva base hi posa, escrit en bolígraf, el nom científic i “Crespià (Prop del Fluvià), Juliol de 1978, Morta a la carretera”. Vam creure que podia ser l’exemplar que buscàvem, però la vam mesurar i no fa més d’1,70 m.
El següent pas va ser consultar el llibre de Josep M. Massip “Els amfibis i els rèptils. Banyoles fauna comarcal” (1993), on hi podia haver més informació. Allà sí que hi apareix la troballa d’una serp de 2,40 m a Crespià, a la carretera de Banyoles a Figueres. A més, s’hi diu que la va dissecar el taxidermista d’Olot Bartomeu Pairó. Ara ens lligava tot, excepte les mides.

Arribats a aquest punt, ens vam posar en contacte amb el Sr. Massip, a veure si ens podia aclarir alguna cosa. Així va ser com vam confirmar que la famosa serp de 2,40 m, que també es va trobar als voltants de la dècada de 1970, no es troba al Museu Darder, ja que se la va quedar la persona que l’havia trobat, algú a qui el Sr. Massip no coneixia i que no sabem si encara conserva l’exemplar dissecat a casa seva o no.

Sembla que en aquella època el Sr. Massip no va donar massa importància a la troballa, perquè tenia entès que s’havien trobat exemplars de fins a 2,50 m a la península Ibèrica.
Encara que no hem trobat la serp, doncs, com a mínim hem confirmat dades i hem pogut respondre de seguida quan, a finals del mateix any 2019, uns altres investigadors han tornat a preguntar per la serp verda de 2,40 m del Museu Darder.

Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder de Banyoles

VOLS COL·LABORAR A LA WEB?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns!